Aprendre a la xarxa
Desenvolupar estratègies per pensar, cercar i construir coneixement a la xarxa.
En la societat global del coneixement, l'ús d'Internet ha esdevingut una eina imprescindible per a l'aprenentatge. No obstant, el seu ús requereix que l’alumnat desenvolupi un conjunt d'estratègies relacionades amb la cerca, la comprensió i la construcció de coneixement a la xarxa. Nombroses investigacions mostren que el desenvolupament d'aquest conjunt d'estratègies en tots els alumnes, i especialment en aquells que presenten alguna dificultat d'aprenentatge, no es produeix de manera espontània amb la simple interacció de l'alumne amb les noves tecnologies. És necessari dissenyar i avaluar processos d'ensenyament específics que tinguin com a objectiu l'ensenyament explícit d'aquestes estratègies de tractament de la informació digital.
El projecte de recerca, finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación, se situa en aquesta línia de treball i pretén assolir els cinc objectius següents:
1. Avaluar quines competències i estratègies cal desenvolupar en l’alumnat d'ESO perquè pugui cercar, gestionar i integrar la informació present a la xarxa per aprendre.
2. Explorar quins continguts curriculars de l'ESO, concretament de les àrees de ciències socials, ciències experimentals, matemàtiques i tecnologia, poden ser treballats a l'aula amb l'ús d'informació present a la xarxa.
3. Dissenyar activitats a les àrees ciències socials, ciències experimentals, matemàtiques i tecnologia que incloguin estratègies de recerca, de gestió i d'integració de la informació a Internet a l'Ensenyament Secundari Obligatori. En concret, s'estudia com desenvolupar les següents cinc estratègies per resoldre problemes digitals: definir el problema, buscar informació, seleccionar fonts, llegir i analitzar la Informació, organitzar i presentar la Informació.
4. Implementar processos instruccionals continuats en el temps que incloguin l'ús de la informació present a Internet per resoldre problemes reals i vinculats als continguts curriculars.
5. Avaluar l'impacte de la mediació d'Internet al llarg del període d'instrucció en tres variables educatives: a) en el resultat de l'aprenentatge de continguts curriculars; b) en els processos cognitius i metacognitius d'aprenentatge i c) en els processos d'interacció entre iguals.
Manoli Pifarré Turmo
Professora Titular d’Universitat de l’àrea de Psicologia Evolutiva i de l’Educació. Universitat de Lleida.
Honorary Research Fellow. Graduate School of Education. University of Exeter (U.K.).
Doctora en Psicopedagogia per la Universitat de Lleida (1999).
El meu interès de recerca és centra en l’ús dialògic de la tecnologia com a eina que pot promoure el desenvolupament de processos cognitius, metacognitius i socials singulars. En aquesta temàtica d’estudi, he dirigit sis projectes I+D consecutius i finançats pels Ministeris d’Educació, Ciència, Universitats i competitivitat. També, en aquesta temàtica, he liderat l’equip de treball de la UdL en tres projectes recerca Europeus.
Coordino el grup d’investigació “Cognició i Context mediat per les Tecnologies de la Informació i la Comunicació” –COnTIC. Grup, que des de l’any 2005, té la categoría de Grup Consolidat de la Generalitat de Catalunya.
He realitzat diferents estades de recerca en centres internacionals que m’han ajudar a crear una xarxa sòlida de col·laboració amb altres grups d’investigació internacionals. En concret, he realitzat estades de recerca com a investigadora convidada al Centre for Language and Communication -CLAC- The Open University (Regne Unit) amb l’equip del Dr. Neil Mercer; a la Graduate School of Education de la University of Exeter (Regne Unit) amb l’equip del Dr. Rupert Wegerif; a la Faculty of Education de la University of Cambridge amb l’equip del Dr. Wegerif i la Dra. Sara Hennessy i al Knowledge Lab de la University College of London amb l’equip de Dr Manolis Mavrikis.
Actualment, participo com Honorary Research Fellow de la University of Exeter en diverses activitats de recerca de la Graduate School of Education d’aquesta Universitat. Sóc membre de recerca associat en el Grup de recerca CEDIR –Cambridge Educational Dialogue Research Group- de la University of Cambridge.
La meva trajectòria d’investigació té un doble objectiu, per una banda, ajudar a transformar els processos d’ensenyament i aprenentatge a l’educació secundària. Per això, una part de la meva investigació s’ha realitzat en els centres de secundària i he col·laborat estretament i de forma igualitària amb professorat i alumnat. Per altra banda, la meva recerca vol aconseguir una alta qualitat científica en l’ús de la tecnologia en educació.
Esther Argelagós Castaño
Professora en l’àrea de Psicologia de l’Educació a Universitat de Girona (des de 2012) i a la Universidad Internacional de la Rioja (des de 2018).
Doctora en Psicopedagogia per la Universitat de Lleida (2012).
Diplomada en Magisteri en l’especialitat d’Educació Especial (1998) i llicenciada en Psicopedagogia (2007) per la Universitat de Lleida. Màster en Psicologia de l’Educació (2009) per la Universitat de Barcelona.
Ha treballat com a docent en el cos de mestres d’Educació Infantil i Primària a l’Aragó (1999-2001) i també com a docent universitària en la Faculdade de Educação e Comunicação de la Universidade Católica de Moçambique (UCM) durant 5 cursos acadèmics (2001-2006), impartint assignatures relacionades amb la psicologia de l’educació, la comunicació i les competències acadèmiques universitàries. Durant aquesta etapa de docència, va coordinar la implementació i el desenvolupament del mètode Problem Based Learning (PBL) en el Departament d’Educació de la UCM, amb la col·laboració de la Maastricht Universiteit (Països Baixos).
Ha estat becària d’investigació en grup COnTIC (2008-2011). Entre les seves activitats de recerca destaca l'estada predoctoral en el Centre for Learning Sciences and Technologies (actualment, Welten Institute) de la Open Universiteit Nederland (2010).
Va dur a terme la defensa de la seva tesi doctoral amb menció europea: Information-problem solving in Secondary Education: analyses of cognitive processes using Web information and their improvement through embedded instruction, supervisada per Manoli Pifarré, a la qual la Universitat de Lleida va atorgar el premi extraordinari de doctorat.
Les seves línies de recerca són principalment l’anàlisi i la instrucció en la resolució de problemes amb l’ús de la informació d’internet i el desenvolupament de les competències informacionals en educació primària, secundària i superior. També forma part del grup de recerca Competencias Académicas Universitarias CAUNIR.
Alejandro Guijosa Guzmán
Professor associat al Departament de Pedagogia i Psicologia de la Universitat de Lleida.
Doctor per la Universitat de Lleida (2012).
Mestre d'Educació Física per la Universitat de Saragossa (2004).
Llicenciat en Psicopedagogia per la Universitat de Lleida (2007).
Màster en Psicologia de l’Educació per la Universitat de Barcelona (2009).
Els seus interessos de recerca es centren actualment en diverses línies d'acció diferenciades que es relacionen amb l'aprenentatge de continguts, el desenvolupament de processos cognitius i socials, i l'ús d'eines digitals:
- El disseny de models i processos d'instrucció que incorporen eines digitals i utilitzen metodologies actives i participatives en col·laboració.
- El desenvolupament de la creativitat col·laborativa en entorns web 2.0 (blogs, wikis i fòrums) a l'entorn universitari.
- L'estudi de les comunitats d'indagació virtuals en entorns col·laboratius.
- L'estudi de l'efectivitat d'eines digitals que permeten la resolució col·laborativa de problemes d'informació amb l'ús de la web (ex: WebQuests) en l'aprenentatge de continguts de ciències socials i història.
- L'ús d'eines d'anàlisis del discurs crític per la avaluació de texts elaborats en col·laboració, amb l'ús d'eines digitals, i en contextos educatius.
Cada dia cerquem informació a la xarxa. Si es realitzen les 5 fases següents, l’aprenentatge a partir de la informació que cerquem i trobem a internet és molt millor. Aquestes fases es poden seguir de forma consecutiva i iterativa. Les fases es retroalimenten una amb l’altra amb un procés d’autoregulació.
En aquesta fase és molt important:
· Activar els coneixements previs que ja sabem sobre el problema o la temàtica.
· Determinar la informació què no sabem i què hem de buscar a la xarxa.
· Formular una pregunta clara sobre què hem de buscar. Aquesta pregunta dirigirà el procés de cerca d’informació i la selecció dels termes de cerca.
En aquesta fase és molt important:
· Identificar i generar les paraules clau que s'utilitzaran al motor de cerca o cercador (per exemple, Google).
· Executar la cerca.
En aquesta fase és molt important seleccionar la rellevància i fiabilitat de les fonts trobades. Per a fer-ho, és necessari:
· Avaluar de forma crítica la informació trobada
· Triar entre fonts de confiança i fonts qüestionables.
· Escanejar la informació de les fonts de confiança per assegurar la seva rellevància.
En aquesta fase és molt important:
· Llegir atentament la informació seleccionada.
· Comparar i contrastar la informació útil.
· Construir relacions amb els nostres coneixements previs. Aquesta habilitat requereix un alt nivell d'esforç i motivació!
Aquesta fase és essencial per garantir l’èxit de resoldre problemes amb l’ús d’Internet!
L’última fase consisteix a integrar i organitzar la informació de manera personal. Per aconseguir-ho és necessari:
· Sintetitzar les idees més rellevants.
· Pensar com organitzar i representar la informació d’una forma visual i atractiva
· Utilitzar eines d’organització i comunicació, com per exemple: mapes conceptuals, gràfics, il·lustracions…
És molt important que aquesta informació respongui a la pregunta o repte plantejat al començament del procés.
No s’hi val a “copiar i enganxar” informació de la web.
Es plantegen problemes reals, complexos i relacionats amb la vida quotidiana que per la seva resolució és necessari cercar informació a la xarxa. A més, aquests problemes tracten sobre temàtiques relacionades amb els continguts curriculars.
Per resoldre el problema, l’alumnat ha de posar en marxa les cinc fases de cerca d’informació: Definir el problema, Cercar informació, Seleccionar fonts, Llegir i analitzar la Informació, Organitzar i Presentar la Informació.
Durant el procés de resolució es facilita a l’alumnat cinc tipus de suports:
· Preguntes guia o preguntes clau que es formulen en cada fase del procés de recerca. Aquestes preguntes són una guia i una reflexió sobre les accions necessàries a fer en cada fase.
· Tips o consells per realitzar amb èxit la cerca d’informació
· Formes de representar la informació, com per exemple: mapes o taules, que ajuden a l’alumnat a entendre i estructurar la informació que es troba en els múltiples recursos digitals de la xarxa.
· Plantilles de procés que presenten les accions més importants a realitzar per resoldre amb èxit la tasca de cerca d’informació. Aquestes plantilles del procés asseguren que l’alumnat realitza de forma sistemàtica les accions importants per cercar informació rellevant i fiable a la xarxa.
· Ajudes a la comunicació i escriptura de les principals conclusions del procés de cerca.
El projecte proporciona ajudes per a cada fase del procés de cerca d’informació. Aquestes ajudes enriqueixen i diversifiquen les estratègies de cerca de l’alumnat. Les principals ajudes que es dissenyen es presenten resumides en la imatge.
Els números ens envolten i guarden molts secrets.
En aquesta activitat us proposem una sèrie
d’enigmes relacionats amb els números Pi i Phi.
Si els solucioneu us adonareu com en són
d’importants els números a la vida diària.
Sabeu què és un tren MAGLEV?
Segons el mNATEC: "MagLev és un sistema on el vehicle es mou levitant per sobre de la guia gràcies a un camp electromagnètic entre electroimants del vehicle i bobines del terra."
Sabeu què vol dir levitar?
Sabeu què és un camp electromagnètic? I els electroimants?
La vostra tasca és preparar un panell sobre els trens de tecnologia MAGLEV, o trens de levitació magnètica tenint en compte els aspectes anteriors.
Preparats per començar? Som-hi!
Sou membres d’una ONG de la vostra ciutat que actua al Senegal.
Com tots sabeu, en els últims anys Espanya i Catalunya estan rebent una contínua
arribada d’immigrants d’origen sud-africà.
Al Parlament de Catalunya han organitzat un debat juvenil sobre immigració. La vostra ONG
ha estat convidada per participar en aquest debat.
Us heu presentat voluntaris per redactar i llegir al Parlament un discurs de 10 minuts defensant les idees de la vostra ONG sobre les dues qüestions següents i centrals del debat:
Per què venen aquests immigrants a Espanya?
Què caldria fer en els països d’origen per frenar aquesta allau d’immigrants a Europa?
Publicacions
Argelagós, E. (2012).
Argelagós, E. & Pifarré, M. (2012).
Argelagós, E. & Pifarré, M. (2016).