Estudi dels processos cognitius i socials implicats en l'ús educatiu de la Web 2.0 a l'ESO: Anàlisi del seu impacte a l'aprenentatge
La Societat de la Informació en la qual ens trobem immersos té Internet com un dels seus principals escenaris d'acció. El conjunt de xarxes, tecnologies i sistemes que el formen, i els seus avenços, fa que aquesta es vagi desenvolupant i evolucionant. En poc temps hem passat d'una web estàtica, en la qual l'usuari tenia un paper passiu i merament observador, a una web dinàmica, participativa i col·laborativa, on els usuaris es converteixen en protagonistes actius, creen i comparteixen continguts, opinen, participen, es relacionen ... -la denominada Web 2.0.
L'evolució de la web cap a una Web 2.0 reflecteix profunds canvis en els àmbits de l'organització social, econòmica i cultural de la nostra societat. Aquests canvis socials també demanen noves exigències cognitives i noves competències en els seus ciutadans. Un dels reptes de l'educació és conèixer quines són aquestes noves competències que demana la societat i investigar com ajudar als futurs ciutadans a desenvolupar-les. La consecució d'aquest repte educatiu afavorirà la participació activa i una millor integració dels ciutadans en la societat de la informació i la comunicació.
Nombroses investigacions mostren que el desenvolupament dels processos cognitius i les competències digitals que demana l'ús del web com a eina d'aprenentatge, comunicació i interacció social, no es produeix de manera espontània amb la simple interacció de l'alumne amb les noves tecnologies. És necessari el disseny i l'avaluació de processos d'ensenyament específics que tinguin com a objectiu l'ensenyament explícit d'aquests processos d'aprenentatge i competències.
El projecte d’investigació que presentem se situa en aquesta línia de treball i té com a objectius generals els set següents:
- Conèixer quines eines del Web 2.0 utilitzen els adolescents en el context educatiu, familiar i d'oci i amb quines finalitats.
- Analitzar quines són les competències digitals que demana l'ús de la Web 2.0 com a eina de comunicació i d'aprenentatge.
- Estudiar quines variables ha d'incorporar el disseny de contextos educatius que utilitzin eines informàtiques Web 2.0 en els processos d'ensenyament-aprenentatge habituals de l'aula de secundària.
- Investigar quin tipus d'ajudes psicopedagògiques necessiten els alumnes de secundària per utilitzar les aplicacions informàtiques de la Web 2.0 com a eines per aprendre.
- Dissenyar i implementar un procés instruccional dirigit a incrementar les estratègies i competències digitals necessàries per utilitzar la Web 2.0 com a eina mediadora de l'aprenentatge dels alumnes d'Ensenyament Secundari Obligatori.
- Avaluar l'impacte de la mediació de les eines Web 2.0 al llarg del període d'instrucció en tres variables: a) en el resultat de l'aprenentatge de continguts curriculars; b) en els processos cognitius i metacognitius d'aprenentatge i c) en els processos d'interacció i d'aprenentatge entre iguals.
- Dissenyar una WEB gratuïta per a la comunitat educativa en què es presentin les principals conclusions de la investigació, les activitats dissenyades per a les diferents àrees curriculars i tots els recursos educatius necessaris per facilitar la incorporació de la Web 2.0 com a eina per pensar i aprendre a les aules de secundària.
Noemí Verdú Surroca
Doctora en Psicopedagogia (2009)
Diplomada en Educació Primària (1998)
Llicenciada en Psicopedagogia (2001) per la Universitat de Lleida.
Treballa de psicopedagoga al servei de Suport i Assessorament a l’Activitat Docent (SAAD) des del 2004. Assessora i investiga en metodologies d’ensenyament i aprenentatge, en recursos i continguts interactius, en estratègies d’avaluació i de millora a través de les TIC, entre altres.
També és professora associada a la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social, des del 2006.
La seva tesi doctoral és sobre els processos d’ensenyament i aprenentatge col·laboratius en entorns virtuals a l’educació superior.
Esther Argelagós Castaño
Professora en l’àrea de Psicologia de l’Educació a Universitat de Girona (des de 2012) i a la Universidad Internacional de la Rioja (des de 2018).
Doctora en Psicopedagogia per la Universitat de Lleida (2012).
Diplomada en Magisteri en l’especialitat d’Educació Especial (1998) i llicenciada en Psicopedagogia (2007) per la Universitat de Lleida. Màster en Psicologia de l’Educació (2009) per la Universitat de Barcelona.
Ha treballat com a docent en el cos de mestres d’Educació Infantil i Primària a l’Aragó (1999-2001) i també com a docent universitària en la Faculdade de Educação e Comunicação de la Universidade Católica de Moçambique (UCM) durant 5 cursos acadèmics (2001-2006), impartint assignatures relacionades amb la psicologia de l’educació, la comunicació i les competències acadèmiques universitàries. Durant aquesta etapa de docència, va coordinar la implementació i el desenvolupament del mètode Problem Based Learning (PBL) en el Departament d’Educació de la UCM, amb la col·laboració de la Maastricht Universiteit (Països Baixos).
Ha estat becària d’investigació en grup COnTIC (2008-2011). Entre les seves activitats de recerca destaca l'estada predoctoral en el Centre for Learning Sciences and Technologies (actualment, Welten Institute) de la Open Universiteit Nederland (2010).
Va dur a terme la defensa de la seva tesi doctoral amb menció europea: Information-problem solving in Secondary Education: analyses of cognitive processes using Web information and their improvement through embedded instruction, supervisada per Manoli Pifarré, a la qual la Universitat de Lleida va atorgar el premi extraordinari de doctorat.
Les seves línies de recerca són principalment l’anàlisi i la instrucció en la resolució de problemes amb l’ús de la informació d’internet i el desenvolupament de les competències informacionals en educació primària, secundària i superior. També forma part del grup de recerca Competencias Académicas Universitarias CAUNIR.
Alejandro Guijosa Guzmán
Professor associat al Departament de Pedagogia i Psicologia de la Universitat de Lleida.
Doctor per la Universitat de Lleida (2012).
Mestre d'Educació Física per la Universitat de Saragossa (2004).
Llicenciat en Psicopedagogia per la Universitat de Lleida (2007).
Màster en Psicologia de l’Educació per la Universitat de Barcelona (2009).
Els seus interessos de recerca es centren actualment en diverses línies d'acció diferenciades que es relacionen amb l'aprenentatge de continguts, el desenvolupament de processos cognitius i socials, i l'ús d'eines digitals:
- El disseny de models i processos d'instrucció que incorporen eines digitals i utilitzen metodologies actives i participatives en col·laboració.
- El desenvolupament de la creativitat col·laborativa en entorns web 2.0 (blogs, wikis i fòrums) a l'entorn universitari.
- L'estudi de les comunitats d'indagació virtuals en entorns col·laboratius.
- L'estudi de l'efectivitat d'eines digitals que permeten la resolució col·laborativa de problemes d'informació amb l'ús de la web (ex: WebQuests) en l'aprenentatge de continguts de ciències socials i història.
- L'ús d'eines d'anàlisis del discurs crític per la avaluació de texts elaborats en col·laboració, amb l'ús d'eines digitals, i en contextos educatius.
